El meu nom

Des de ben petit m’han conegut pel meu nom, no he tingut opcions a canviar-lo, però tampoc ho faria, la veritat és que el meu nom m’agrada, penso que els meus pares han encertat amb ell. A mi quasi sempre em criden amb l’abreviació, “Dani” que també m’agrada força encara que a això del nom no li dono molt de valor, hi ha coses més importants. No és que no em senti identificat amb el meu nom, certament només són cinc lletres sense més importància, però aquestes cinc lletres et marquen per a tota la vida, és la forma de diferenciar-te dels altres, de quan et manin una tasca o quan et cridin per jugar t’avisin a tu i no a un altre. Així doncs al llarg de la meva vida el nom s’ha tornat més important del que jo pensava.