El racó preferit del meu cos

He de dir és que jo sí que tinc el meu racó especial al meu cos i són els meus ulls. Sempre m’ha agradat el color dels meus ulls, la veritat que ara més que abans.
Jo de petit tenia el ulls de color verd fosc, ara els tinc més marrons, penso que d’aquí a un parell d’anys tornaran a canviar encara que sigui una mica. Els ulls per a mi són molt importants ja que sense ells em cauria, em toparia amb les parets, no podria sortir al carrer, no podria veure la televisió, ni utilitzar l’ordinador, seria complicat fer esport, no podria jugar a res, si no tingués ulls no podria veure paisatges, no podria veure amb qui parlo... Per sort tinc dos ulls i m’agraden molt la veritat és que no els canviaria mai.

El meu nom

Des de ben petit m’han conegut pel meu nom, no he tingut opcions a canviar-lo, però tampoc ho faria, la veritat és que el meu nom m’agrada, penso que els meus pares han encertat amb ell. A mi quasi sempre em criden amb l’abreviació, “Dani” que també m’agrada força encara que a això del nom no li dono molt de valor, hi ha coses més importants. No és que no em senti identificat amb el meu nom, certament només són cinc lletres sense més importància, però aquestes cinc lletres et marquen per a tota la vida, és la forma de diferenciar-te dels altres, de quan et manin una tasca o quan et cridin per jugar t’avisin a tu i no a un altre. Així doncs al llarg de la meva vida el nom s’ha tornat més important del que jo pensava.