Primers Auxilis: Accident de Tràfic

Aquest és el meu poster fet a Català sobre que fer en un accident de tràfic.

Recomano un llibre "Juego, Set y Partido"

L’any passat vaig agafar un llibre de la biblioteca, vaig veure la portada i vaig llegir el títol, semblava interessant, així que els vaig començar a llegir. Em va agrada molt, no pensava que m’agradaria tant.

El llibre es deia “Juego, Set y Partido” de Jordi Sierra i Fabra de l’editorial “Destino”, era editat a Barcelona l’any 2009. El llibre col·laborava amb la fundació Rafa Nadal. “Juego, set y partido” és una novel·la a l'estil de Sierra i Fabra, en ella ens narra un període de la vida d'un jove personatge ben dotat física i mentalment per l'esport que ha de decidir sobre el seu futur; ha d'escollir entre el futbol o el tennis, i els seus amics l'ajudaran a triar.

La lectura ha sigut molt divertida, tota l’estona que he estat llegint el llibre ha pagat la pena. El que més m’ha cridat la atenció és el final que mai l’esperes. Penso que aquest llibre li agradaria llegir-lo a algú jove que li agradi l’esport.

Crònica de l'Excursió al Museu de Barcelona

El dia 1 de Febrer de 2011, els alumnes del segon de l’ Institut Júlia Minguell vam anar al Museu de Barcelona, vam sortir de l’ Institut tots junts per anar al metro, per això tots, portàvem una targeta de transport, a excepció d’alguns que l’havien comprat en aquell moment, en el metro. La parada on vam entrar era “Artigues/Sant Adrià”. Vam haver de esperar al metro, vam entrar i després vam fer uns transbord a la Pau i més tard vam baixar-nos en Jaume I. Ja érem al la ciutat comtal, Barcelona, tots vam anar junts a la “Plaça del Rei”, en la qual era elmuseu, a la plaça tots vam esmorzar, fins i tot alguns es van comprar alguna cosa a una panaderia. Vam fer-nos una foto en grup i després vam entrar al museu de Barcelona, ens van presentar a la guia i ens va acompanyar. Dins del museu vam passar per davant d’una catedral, desgraciadament no vam poder entrar perquè era en reformes, vam baixar unes escales i vam arribar a un lloc on ens vam ensenyar totes les reformes que va patir a l’edat medieval, sota d’on érem hi havia un lloc on guardaven el vi. Més tard a la mateixa sala ens van portar prop de una maqueta de Barcelona a l’edat Mitjana, estava emmurallada, seguidament vam entrar a una sala on hi havia un mosaic, era una on es quedaven a dormir els comerciats, el mosaic explicava molt sobre els oficis de l’època. També vam veure una segona maqueta aquesta ja era de una Barcelona més avançada, ja tenia una segona muralla, per la raó que els límits de l’antiga s’havia quedat petita i no càpiguen més cases, van fer una nova amb uns límits molt més grans. Després ens van portar a una capella on hi havia els escuts dels comptes que hi havia en el moment, també una imatge de Santa Àgata, la guia ens va explicar la seva història, era una noia molt bonica i religiosa, no es volia cassar amb cap noi, ella deia que estava cassada amb deu, la van tortura molt. Vam sortir ja del museu, vam anar passejant per Barcelona on vam trobar la Catedral de Santa Maria, la guia ens va dir que entrem i la vam veure, era molt gran i tenia un sostre altíssim, vam continuar amb el passeig i vam veure el carrer de les mosques, el més estret de Barcelona. Després vam veure la plaça Sant Jaume on hi era el palau de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona. Vam anar caminant veient cases de l’edat mitjana i alguns petits monument també un antic aqüeducte trencat, vam arribar finalment a el metro per torna a casa o vam passar d’allò més bé.

El racó preferit del meu cos

He de dir és que jo sí que tinc el meu racó especial al meu cos i són els meus ulls. Sempre m’ha agradat el color dels meus ulls, la veritat que ara més que abans.
Jo de petit tenia el ulls de color verd fosc, ara els tinc més marrons, penso que d’aquí a un parell d’anys tornaran a canviar encara que sigui una mica. Els ulls per a mi són molt importants ja que sense ells em cauria, em toparia amb les parets, no podria sortir al carrer, no podria veure la televisió, ni utilitzar l’ordinador, seria complicat fer esport, no podria jugar a res, si no tingués ulls no podria veure paisatges, no podria veure amb qui parlo... Per sort tinc dos ulls i m’agraden molt la veritat és que no els canviaria mai.

El meu nom

Des de ben petit m’han conegut pel meu nom, no he tingut opcions a canviar-lo, però tampoc ho faria, la veritat és que el meu nom m’agrada, penso que els meus pares han encertat amb ell. A mi quasi sempre em criden amb l’abreviació, “Dani” que també m’agrada força encara que a això del nom no li dono molt de valor, hi ha coses més importants. No és que no em senti identificat amb el meu nom, certament només són cinc lletres sense més importància, però aquestes cinc lletres et marquen per a tota la vida, és la forma de diferenciar-te dels altres, de quan et manin una tasca o quan et cridin per jugar t’avisin a tu i no a un altre. Així doncs al llarg de la meva vida el nom s’ha tornat més important del que jo pensava.